Le neuit

J'é certe neuit ch'am resto 'nt la memòria
come 'nt ël marmo anchërne dë scopel
pàgine sperse d'un'antica stòria,
date fissà 'nt ël cheur e 'nt ël servel.

Neuit dë student, për longhe ore, mineuje,
sij lìber gròss, sota l'afann dj'esame;
e neuit d'artista pien-e 'd seugn da cheuje
con j'euj lusent e con la testa an fiame.

Neuit ëd baldòrie: tèila birichin-a,
picà 'd rijade e fioragià 'd basin:
amor volant ch'i s'ancontravo a sin-a
e is separavo a l'indoman matin.

Pì tard, neuit ëd passion, neuit ëd folìe,
neuit ed boneur, che a la matin bonora
i tornavo a 'nciavé le gelosìe
për nen che 'l sol an dësvijessa 'ncora.

Peuj certe neuit vijà sensa speransa,
ciuto e pensos, al let d'un moribond...
ch'a në spiava dai canton dla stansa
na facia smòrta con lë sguard profond.

Bele neuit ëd travaj, dure e seren-e,
riche 'd pensé fiorì da chi sa 'ndoa;
e neuit ëd frev, ch'i l'avìa 'l feu 'nt le ven-e
e im n'ancorzìa d'esse rivà sla broa...

E le neuit disperà, neuit sensa stèile,
quand ch'im chërdìa che tut fussa finì,
che a l'han marcame 'nt l'ombra dle parpeile
doi sorch ancreus ch'a spariran mai pì.

Tante neuit... tante neuit... quand ch'am soven-o,
më smija ch'i s-ciaira arsussité 'l passà,
e sj'onde dij ricòrd, mam man ch'a ven-o,
i slargo j'euj parèj d'una masnà.

E i penso... i penso... Tuti ij di ch'a-j passa
s'avzin-a 'l temp d'andesne con bel deuit,
ma quand ch'i sentirai l'Ombra ch'am fassa,
come a sarà për mi l'ùltima neuit?